Un divendres Sant, sense esmorzar coquetes de Santa Teresa, no seria un divendres Sant, el record de quan era petita, aquest dia sempre preníem xocolata desfeta amb xurros o coquetes de Santa Teresa.
Aquest mati, ja m'estaven esperant l'Anna i l'Eva, tot dient als seus pares: Ja haurà fet les coquetes, la iaia?....i tot seguit ja trucaven a la porta tot dient : la mamà ja te la xocolata preparada per esmorzar.
INGREDIENTS
llesquetes de pa del dia anterior
500 ml. de llet
1 pell de llimona
1 branca de canyella
2 ous
oli
canyella en pols
sucre per arrebossar
PREPARACIÓ
El dia abans procuro que em sobri pa i el guardo ja llescat, per que se sequi.
Poso a escalfar la llet amb la pell de llimona i la branca de canyella i deixo refredar.
Colo la llet i mullo les llesquetes sense que quedin en excés remullades, procurant que no es trenquin.
Menters tant escalfo l'oli amb una paella al foc i bat-ho els ous.
Seguidament desprès de remullar el pa amb la llet, mullem les llesques una a una amb l' ou i fregim amb l'oli calent.
Quan comencin agafar color, les posem sobre un paper per deixar anar l'oli i empolvorem amb la canyella molta i passem per un plat amb sucre.
Estan per llepar se els dits.
Aquest mati, ja m'estaven esperant l'Anna i l'Eva, tot dient als seus pares: Ja haurà fet les coquetes, la iaia?....i tot seguit ja trucaven a la porta tot dient : la mamà ja te la xocolata preparada per esmorzar.
INGREDIENTS
llesquetes de pa del dia anterior
500 ml. de llet
1 pell de llimona
1 branca de canyella
2 ous
oli
canyella en pols
sucre per arrebossar
PREPARACIÓ
El dia abans procuro que em sobri pa i el guardo ja llescat, per que se sequi.
Poso a escalfar la llet amb la pell de llimona i la branca de canyella i deixo refredar.
Colo la llet i mullo les llesquetes sense que quedin en excés remullades, procurant que no es trenquin.
Menters tant escalfo l'oli amb una paella al foc i bat-ho els ous.
Seguidament desprès de remullar el pa amb la llet, mullem les llesques una a una amb l' ou i fregim amb l'oli calent.
Quan comencin agafar color, les posem sobre un paper per deixar anar l'oli i empolvorem amb la canyella molta i passem per un plat amb sucre.
Estan per llepar se els dits.
Boníssimes croquetes i boníssima tradició!
ResponEliminaUn berenar fantàstic per a fer i degustar amb canalla!, jo ja fa temps que només les vigilo al foc, ho fan tot elles!. A la propera afegiré la canyella!, que bona...Una abraçada bonica!
ResponEliminajajja quina tradició més bonica!!! m'encanta imaginar com deurieu estar esperant aquests dolçets i com els vau disfrutar sucats amb xocolata!! mmmm se'm fa la boca aigua! a casa meva no hem tingut mai tradició de menjar torradetes de sta teresa, som de mona i ja està!! i no dura res ja t'ho dic...jajaj petons maca
ResponEliminaBoníssimes!!! Entenc a les teves petites... jo també faria cua a la teva porta!!
ResponEliminaPetonets
Està bé això de seguir la tradició! Veig que ja tens ben ensenyades les nétes!!!!!
ResponEliminaA mi no em faria res seguir-la, ja.ja...
Petons
Que bones , sucades amb xocolata....
ResponEliminaAixó s'avisa i en un tres i no res, estic aqui per esmorzar !!!!!
Petonets
Ai que bones. Jo ho confesso: me'n faig molts dies a l'any! Haha! És que estan tan bones... Si veig que queda mica de pa eixut del dia anterior, m'hi llenço! :)
ResponEliminaPetonets!
A casa sempre hem dit "rostes" em fa gràcia les diferents maneres de dir-ho. Les tradicions s'han de continuar. Bonique croquetes,
ResponEliminaNani
Una llepòlia que si no existís se l´haurien d´inventar.
ResponEliminaA casa el pare les feia però sense aromatitzar la llet. Trobo que així com les fas tu han de quedar més bones!
ResponEliminapetonets