La meva foto
Benvinguts a la meva cuina! Aquí hi trobareu, tot tipus, de receptes per la cuina del dia a dia. I algunes d'elles, elaborades al microones. Descobrireu que és una eina que serveix, per quelcom més, que per escalfar un got de llet! Espero que la visita sigui profitosa. I que en disfruteu, tant, com jo cuinant.

dissabte, 7 d’abril de 2012

COQUETES DE SANTA TERESA

 
Un divendres Sant, sense esmorzar coquetes de Santa Teresa, no seria un divendres Sant, el record de quan era petita, aquest dia sempre preníem xocolata desfeta amb xurros o coquetes de Santa Teresa.
Aquest mati, ja m'estaven esperant l'Anna i l'Eva, tot dient als seus pares: Ja haurà fet les coquetes, la iaia?....i tot seguit ja trucaven a la porta tot dient : la mamà ja te la xocolata preparada per esmorzar.


INGREDIENTS

llesquetes de pa del dia anterior

500 ml. de llet

1 pell de llimona

1 branca de canyella

2 ous

oli

canyella en pols

sucre per arrebossar

PREPARACIÓ

El dia abans procuro que em sobri pa i el guardo ja llescat, per que se sequi.

Poso a escalfar la llet amb la pell de llimona i la branca de canyella i deixo refredar.

Colo la llet i mullo les llesquetes sense que quedin en excés remullades, procurant  que no es trenquin.

Menters tant escalfo l'oli amb una paella al foc i bat-ho els ous.

Seguidament desprès de remullar el pa amb la llet, mullem les llesques una a una amb l' ou i fregim amb l'oli calent.

Quan comencin agafar color, les posem sobre un paper per deixar anar l'oli i empolvorem amb la canyella molta i passem per un plat amb sucre.

Estan per llepar se els dits.

10 comentaris:

  1. Boníssimes croquetes i boníssima tradició!

    ResponElimina
  2. Un berenar fantàstic per a fer i degustar amb canalla!, jo ja fa temps que només les vigilo al foc, ho fan tot elles!. A la propera afegiré la canyella!, que bona...Una abraçada bonica!

    ResponElimina
  3. jajja quina tradició més bonica!!! m'encanta imaginar com deurieu estar esperant aquests dolçets i com els vau disfrutar sucats amb xocolata!! mmmm se'm fa la boca aigua! a casa meva no hem tingut mai tradició de menjar torradetes de sta teresa, som de mona i ja està!! i no dura res ja t'ho dic...jajaj petons maca

    ResponElimina
  4. Boníssimes!!! Entenc a les teves petites... jo també faria cua a la teva porta!!
    Petonets

    ResponElimina
  5. Està bé això de seguir la tradició! Veig que ja tens ben ensenyades les nétes!!!!!
    A mi no em faria res seguir-la, ja.ja...
    Petons

    ResponElimina
  6. Que bones , sucades amb xocolata....
    Aixó s'avisa i en un tres i no res, estic aqui per esmorzar !!!!!
    Petonets

    ResponElimina
  7. Ai que bones. Jo ho confesso: me'n faig molts dies a l'any! Haha! És que estan tan bones... Si veig que queda mica de pa eixut del dia anterior, m'hi llenço! :)

    Petonets!

    ResponElimina
  8. A casa sempre hem dit "rostes" em fa gràcia les diferents maneres de dir-ho. Les tradicions s'han de continuar. Bonique croquetes,
    Nani

    ResponElimina
  9. Una llepòlia que si no existís se l´haurien d´inventar.

    ResponElimina
  10. A casa el pare les feia però sense aromatitzar la llet. Trobo que així com les fas tu han de quedar més bones!
    petonets

    ResponElimina