La meva foto
Benvinguts a la meva cuina! Aquí hi trobareu, tot tipus, de receptes per la cuina del dia a dia. I algunes d'elles, elaborades al microones. Descobrireu que és una eina que serveix, per quelcom més, que per escalfar un got de llet! Espero que la visita sigui profitosa. I que en disfruteu, tant, com jo cuinant.

dijous, 26 de març del 2015

COQUETES DE SANTA TERESA





 Volia fer una recepta original, però aquestes coquetes em porten tants records de quan era petita..........
  Un Divendres Sant sense coquetes em semblaria estrany i al final m'he decidit a fer-les com les feia la mare.

 INGREDIENTS

llesques de pa del dia anterior

500 ml. de llet

1 pell de llimona

1 branca de canyella

2 ous

oli

canyella en pols

sucre per arrebossar

PREPARACIÓ

 Uns dies abans procuro que em sobri pa i el guardo ja llescat, per que se sequi.

Poso a infusionar la llet amb la pell de llimona i la branca de canyella i deixo refredar.

Colo la llet i mullo les llesquetes sense que quedin en excés remullades, procurant  que no es trenquin.

Menters tant escalfo l'oli amb una paella al foc i bat-ho els ous.

Seguidament desprès de remullar el pa amb la llet, mullo les llesques una a una amb l'ou i poso a freguir amb l'oli calent.

Quan comencen agafar color, les poso sobre un paper per deixar anar l'oli, empolvor-ho amb la canyella molta i arrebosso amb sucre.

Estan per llepar se els dits.

7 comentaris:

  1. Quines ganes m'agafen de fer-les. Son tan bones i temptadores!
    Petons.

    ResponElimina
  2. Isabel t'Han quedat de fabula . Son tant bones les torradetes de Santa Teresa .
    Petons

    ResponElimina
  3. que bones que són Isabel. No pararia mai de menjar-ne. Gràcies per participar. petonets

    ResponElimina
  4. Les receptes de la mare s'han de conservar com un tresor, oi? M'agrada molt el nom de coquetes, no l'havia sentit mai.

    ResponElimina
  5. Penso igual que la Gemma, les receptes de casa s'han de conservar!
    Petons i moltíssimes gràcies per participar.

    ResponElimina
  6. Les receptes clàssiques sovint són els millors!
    Marta

    ResponElimina